INTRODUCCIÓ

El tema que hem escollit per treballar en aquest blog és la representació de la figura d’Ofelia dins l’àmbit del cinema en alguns aspectes. Després d’analitzar algunes de les pel·lícules que s’han fet sobre la obra de William Shakespeare,  Hamlet estudiarem les adaptacions creades en referència al personatge d’Ofelia, intentarem comprendre la figura d’aquesta, com es tractada dins el cinema i quin grau de protagonisme se li dona.

En primer lloc treballarem la figura d’Ofelia en general, és a dir, com es tractada dins l’obra literària. Compararem aquest tracte amb les pel·licules, la fidelitat que aquestes donen a Ofelia en comparació amb el llibre. Si inclouen o no més o menys escenes en que ella apareix. Quin vestuari utilitzen per representar-la. I quin estereotip de dona física utilitzen per la imatge d’Ofelia.

Seguidament analitzarem i explicarem com es presenta l’amor entre Hamlet i Ofèlia, i l’evolució de l’amor de l’un per l’altre, relacionant-ho amb la bogeria d’Ofèlia. Donarem a conéixer les característiques que defineixen la seva relació depenent del temps històric en què s’han realitzat les diferents versions cinematogràfiques.

També investigarem sobre la relació que tenia Ofèlia amb la seva família, es a dir, amb el seu pare i germà :Apolonio i Laertes, com varen influir amb la seva relació amb Hamlet, i com la mort del seu pare va tenir a veure amb la mort d’ella ,la influència del seu germà envers els enamorats.

A continuació, abarcarem el tractament que se li dóna a la dona. És a dir, farem una comparació entre Gertrudis, mare de Hamlet i Ofèlia, fent un breu esment al tractament que en fa Shakespeare i comparant-lo amb la figura femenina. Amés també estudiarem la forma amb la qual son representades, posant l’accent en la protagonista del blog, Ofèlia i analitzant les escenes més famoses en les que aquesta apareix.

Un tema a discutir també, serà un breu estudi sobre el simbolisme de les flors dins l’obra de Hamlet. Les flors, utilitzades freqüentment a les obres de William Shakespeare per simbolitzar idees, obtenen a l’obra de Hamlet un fort protagonisme dins d’una de les escenes en particular, on es representat el personatge de Ofelia. L'escena en qüestió es aquella en la que Ofelia comença a repartir flors a la cort dins el seu estat d'aparent bogeria, després de la mort del seu pare. No sols en ajuda a entendre al seu personatge si no també a entendre les causes del seu profund patiment.

Per finalitzar, reflexionarem sobre la mort del personatge d’Ofèlia. És a dir, analitzarem si coincideixen les característiques de la mort d’aquest personatge tant en el llibre Hamlet com en diferents versions d’aquesta obra en format cinematogràfic discutint les semblances i les diferències. Per altra banda, examinarem la mort d’Ofèlia i si aquesta mort va ser accidentada o provocada pel mateix personatge, relacionant-la amb morts que varen ser probablement influències per a Shakespeare, com pot ser el cas de Jane Shaxspere o el de Katherine Hamlet.

Per analitzar tots aquests estudis anomenats anteriorment utilitzarem una sèrie de pel·lícules que ens ajudaran a desenvolupar tots aquests temes. Començarem per la versió de Laurence Oliver, estrenada l’any 1948 de 147 minuts de duració i molts premis, així com quatre Oscars, incloent millor pel·lícula i actor (Lauren Olivier) i set nominacions. Al festival de Venècia guanyà el Lleó d’Or a la millor pel·lícula, actriu (Jean Simmons) i fotografia. I finalment el premi BAFTA a millor pel·lícula.

El següent film en que treballarem és el de Franco Zeffirelli amb Mel Gibson com a personatge de Hamlet i Helena Bonham Carter com a Ofelia, estrenada l’any 1990 de 130 minuts. La tercera es va estrenar l’any 1996 pel director i actor protagonista Kenneth Branagh, l’actriu que representà Ofelia va ser Kate Winslet. La seguüent adaptació que analitzarem és la de Michael Almereyda,
El darrer film que examinarem va ser produïda l’any 2009 per la BBC, ón Ethan Hawke fa de Hamlet i Julia Stiles d’Ofèlia.