Anàlisi General del Personatge Ofelia

PERSONATJE D’OFELIA

Ofelia és un personatje de l’obra de William Shakespeare, Hamlet. És una jove de la noblesa de Dinamarca, filla de Polonio i germana de Laertes, enamorada del príncep Hamlet.

Les aparicions d'Ofelia en escena són escasses, i ha estat qualificat com a personatge marginal en l'obra, però, la seva personalitat i possibilitats plàstiques li han donat una gran rellevància.

A la primera aparició d’Ofelia la veiem amb el seu germà Laertes, el qual ha de partir cap a França. Aquest li diu que eviti relacionar-se amb Hamlet. Li adverteix que el príncep com que és hereu de la corona de Dinamarca, no té llibertat per casar-se amb qui vulgui. El pare d’Ofelia, Polonio, entra quan Laertes es va. El pare també l’adverteix sobre les intencions de Hamlet, per que tem que no tingui vertaders propòsits amb ella. Finalment li prohibeix tornar a parlar amb Hamlet i ella es compromet a obeir al seu pare.

En la següent escena en que es deixa veure Ofelia, ella li diu al seu pare que Hamlet va entrar a la seva habitació amb la roba embullada i amb una expressió infernal, i que només la va mirar fixament i assentí tres vegades, sense parlar-li. Polonio amb aquest argument arriba a la conclusió de que la bogeria de Hamlet es degut al enamorament d’aquest per la seva filla. El pare d’Ofelia acudeix immediatament acudeix al Rei de Dinamarca (i padrastre de Hamlet) per a comentar-li la situació. Junts planegen amagar-se darrera un tapís per escoltar la conversació d’Ofelia i Hamlet. Es pensen que amb aquest pla Hamlet confessarà que està enamorat d’ella i descobriran d’ on prové la seva bogeria.

En la pròxima escena es du a terme el pla de Polonio. Aquest li dona les instruccions a la seva filla de com ha d’actuar. Hamlet entra a l’habitació i recita el famós “Ser o no ser”. Després s’atraca a Ofelia i parla amb ella. Ell la rebutja i li diu que es vagi a un convent i que no es casarà, a continuació ell es va.

La següent aparició d’Ofelia és en l’obra de teatre que representen uns actors que arriben a palau que és preparada per Hamlet. Aquest es seu amb Ofelia i li fa suggestions sexuals.
Després de veure l’obra de teatre, Hamlet va a l’habitació de la seva mare i mata a Polonio pensant que era el rei. En la següent aparició d’Ofèlia, després de la mort del seu pare, ella es torna boga.

Finalment Ofelia apareix per darrera vegada a l’obra després de que Laertes va al castell a demanar venjança a qui ha mort al seu pare. Ofelia surt cantant cançons i ofereix flors. Després surt de l’escena, i és la última vegada en que apareix.

A l’escena 7 de l’acte 4, la reina Gertrudis anuncia que Ofèlia va pujar a un arbre, es rompé la rama on ella estava i es va caure a un estanc d’aigua on es va ofegar.

ANÀLISI DEL PERSONATGE D’OFÈLIA A DIFERENTS REPRESENTACIONS CINEMATOGRÀFIQUES

La primera pel·lícula és Hamlet (1948) de Laurence Oliver, en blanc i negra en la qual el mateix director fa de protagonista, Hamlet.

L’anàlisi que podem fer sobre el personatge d’Ofelia en aquest film és de una gran fidelitat a l’obra teatral de William Shakespeare, els diàlegs són molt fidels a l’obra original, encara que hi ha algunes escenes en que Ofelia apareix i en l’original només si fa esment.

Ofèlia fa set aparicions. La primera amb el seu pare i germà, els quals li adverteixen i aconsellen sobre l’amor que sent Hamlet per ella. La segona aparició en l’obra original només es fa esment, és en la qual Hamlet entra en la habitació d’Ofelia i la mira en cara infernal. La tercera escena en que la veiem és en la que el Rei i el pare d‘ella s’amaguen per escoltar la conversació entre Ofelia i Hamlet, on el príncep la rebutja. La quarta vegada en que apareix Ofelia és en l’escena del teatre, on Hamlet li demana de posar el seu cap a la falda de ella, i ella hi fa una interpretació sexual. La següent escena Ofelia ja esta boga degut a la mort del seu pare i el rebuig de Hamlet, canta cançons davant el Rei i la Reina. La sisena vegada en que apareix és quan el seu germà Laertes cerca venjar la mort del seu pare, ella apareix cantant cançons i reparteix flors a tots, a l’obra original és la última vegada en que apareix Ofèlia. Finalment al film, però no en l’obra original, surt Ofèlia ja dins el llac on ha caigut i està a punt de ofegar-se.

El vestuari que han utilitzat en la pel·lícula és un vestit llarg i blanc. L’actriu és rossa amb cabells llargs i arrissats, és prima, amb la pell pàl·lida i d’una bellesa captivadora.

Segona pel·lícula és Hamlet: El honor de la venganza (1990) de Franco Zeffirelli. Hi trobem varis actors coneguts, així com Mel Gibson fent de Hamlet, Helena Bonham Carter com a Ofelia i Glenn Close com a Reina Gertrudis, i es troba ambientada a l’edat mitjana.

Aquesta representació cinematogràfica és menys fidel a l’obra original que la de Laurence Oliver. Té un llenguatge més senzill, és a dir, més fàcil d’entendre per a l’espectador, ja que a la de 1948 es cenyeixen molt als diàlegs del llibre, en canvi a aquesta hi afegeixen diàlegs nous i hi inclouen els més importants o “famosos” de l’obra original.

Ofelia fa més o menys les mateixes aparicions que a la obra però amb petits canvis o intervencions breus extres. Apareix unes nou vegades. La segona escena on la veiem aparèixer és una escena inventada que no és de l’obra original, és quan Hamlet va a veure l’espectre, mentrestant tota la cort, inclosa Ofelia estan sopant al menjador. La seva tercera aparició és quan Hamlet la sorprèn a la seva habitació i no li parla. La cinquena aparició és a l’escena del teatre. Després d’aquesta escena hi veiem una aparició nova, on Hamlet li diu a Ofelia que es vagi a un convent i la besa apassionadament. A la següent escena Ofelia ja esta totalment boga, va molt bruta, despentinada, intenta seduir a un guarda real(escena que no passa a l’obra original) i canta cançons, es veu amb la Reina i el Rei i tota la cort observa la seva bogeria. Finalment la darrera escena en que podem veure a Ofelia és quan es troba al llac, a punt de caure i morir, una escena que a l’obra original no està representada i és narrada per la Reina Gertrudis.

La vestimenta d’Ofelia en aquest film és diferent a la del primer. La podem veure amb unes robes més humils, que no pareixen característiques de la noblesa, la veiem amb diferents robes, així com vestits per al dia a dia, més senzills, i un vestit de gala per a ocasions que ho requereixen, com el sopar. El tipus d’actriu que han escollit per aquesta pel·lícula no es pareix en res al de la primera. És una Ofelia morena, amb els cabells llargs, prima, pell blanca, però no té la bellesa captivadora de l’anterior film.

La tercera pel·lícula a analitzar és Hamlet (1996) del director i actor protagonista Kenneth Branagh,i l’actriu que representa Ofelia es Kate Winslet.

Una de les característiques principals d’aquest film és que l’època en que esta ambientada no és situa amb la de l’obra original, sinó que esta situada al segle XIX però el diàleg està totalment conservat.

La primera escena on surt Ofelia és la que surt parlant amb el seu germà i pare, escena representada als dos films anteriors també. Quan està parlant amb el seu pare de sobte s’inclou un flashback on es veu a Ofelia i Hamlet dins en llit. La quarta escena és una aportació nova d’aquest film, Polonio conta al Rei i la Reina la bogeria de Hamlet per l’amor d’Ofelia i fa venir a aquesta per a llegir la carta que li va enviar Hamlet, Ofelia però no ho soporta i surt plorant. Polonio finalment llegeix la carta i surt un flashback de la seva filla i el príncep junts, molt enamorats. S’inclou un flashback mentrestant el Rei narra la mort de Polonio, on veiem a Ofelia plorant desoladament. Una escena que no la trobem a l’obra original és Ofelia tancada dins una habitació per a bogos, surt ella amb una camisa de força i colpejant- se contra la paret. A la següent escena la treuen de dins la sala i parla amb la Reina. Un altre flashback que és afegit és una escena on surten Hamlet i Ofelia fent l’amor. Finalment la darrera escena en que apareix Ofelia és una afegida també on està tancada i li tiren aigua amb una mànega, però quan la deixen sola es treu una clau de la boca, per poder sortir de la sala, és la darrera aparició en escena d’Ofelia.

El tipus d’actriu que han utilitzat és una jove pèl-roja i cabells llargs arrissats, pell blanca, prima i de gran bellesa. El vestuari que du és d’una típica senyoreta noble del segle XIX.

La quarta pel·lícula de Hamlet (2000) dirigida per Michael Almereyda és una versió contemporània de l’obra de Shakespeare però ambientada a l’any 2000 a Nova York. En aquesta versió de Hamlet, Claudio, es converteix en director executiu de “Dinamarca Corporation”, fent-se càrrec de l’empresa per haver matat al seu germà, el pare de Hamlet. Encara que aquesta versió sigui més “futurista” el diàleg de la versió original es manté intacte en tot moment.

Ofelia esta present a totes les escenes com a la de l’obra original. Però hi ha algunes escenes que canvien. Per exemple, la cinquena escena en la que surt Ofelia i que en l’obra original és inexistent, és en la que Hamlet va a casa de Ofelia i li entrega una carta, però Polonio el descobreix i el príncep sen va al veure’l. Una altra innovació és que en comptes de el Rei i Polonio amagar-se darrera un tapís a Ofelia li posen un micro ocult per poder escoltar la conversació amb Hamlet, però aquest ho descobreix i s’enfada molt. Finalment en la darrera escena veiem a Ofelia ja ofegada dins una gran font artificial de dins un edifici modern.

El tipus d’actriu que han escollit per a representar Ofelia en aquest film és una actriu rossa amb els cabells recollits, de complexió prima i de pell blanca. El vestuari que porta és uns pantalons i una camiseta, típic de la dona contemporània.

La última pel·lícula que hem analitzat de Hamlet (2009) és un film adaptat a la televisió transmesa per la BBC de tres hores de duració, i ambientada també a l’època actual, però no a Nova York com l’anterior, sinó en un ambient de palau i amb el llenguatge i diàleg de l’obra original de Shakespeare.

El personatge d’Ofelia en aquesta pel·lícula és tractat com a l’obra de teatre original, amb les mateixes escenes però amb una ambientació de l’època contemporània nostra. Una escena afegida en que surt Ofelia és quan el seu pare llegeix la carta que li ha enviat Hamlet a ella. I un element modern que s’ha inclòs ha estat que Hamlet se adona que l’estan espiant degut a les càmeres de seguretat símbol de modernitat igual que el micròfon que descobreix Hamlet a Ofelia en el film anterior.

El tipus d’actriu que han utilitzat és castanya amb els cabells per les espatlles, blanca de pell, i prima, però de bellesa escassa.

En general totes les versions cinematogràfiques que hem analitzat veiem a una figura d’Ofelia molt semblant a la de l’obra original, i que simplement s’han afegit algunes aparicions del personatge en algunes ocasions però el personatge, com he dit anteriorment, sempre és tractat amb molta fidelitat a l’original.

INTRODUCCIÓ

El tema que hem escollit per treballar en aquest blog és la representació de la figura d’Ofelia dins l’àmbit del cinema en alguns aspectes. Després d’analitzar algunes de les pel·lícules que s’han fet sobre la obra de William Shakespeare,  Hamlet estudiarem les adaptacions creades en referència al personatge d’Ofelia, intentarem comprendre la figura d’aquesta, com es tractada dins el cinema i quin grau de protagonisme se li dona.

En primer lloc treballarem la figura d’Ofelia en general, és a dir, com es tractada dins l’obra literària. Compararem aquest tracte amb les pel·licules, la fidelitat que aquestes donen a Ofelia en comparació amb el llibre. Si inclouen o no més o menys escenes en que ella apareix. Quin vestuari utilitzen per representar-la. I quin estereotip de dona física utilitzen per la imatge d’Ofelia.

Seguidament analitzarem i explicarem com es presenta l’amor entre Hamlet i Ofèlia, i l’evolució de l’amor de l’un per l’altre, relacionant-ho amb la bogeria d’Ofèlia. Donarem a conéixer les característiques que defineixen la seva relació depenent del temps històric en què s’han realitzat les diferents versions cinematogràfiques.

També investigarem sobre la relació que tenia Ofèlia amb la seva família, es a dir, amb el seu pare i germà :Apolonio i Laertes, com varen influir amb la seva relació amb Hamlet, i com la mort del seu pare va tenir a veure amb la mort d’ella ,la influència del seu germà envers els enamorats.

A continuació, abarcarem el tractament que se li dóna a la dona. És a dir, farem una comparació entre Gertrudis, mare de Hamlet i Ofèlia, fent un breu esment al tractament que en fa Shakespeare i comparant-lo amb la figura femenina. Amés també estudiarem la forma amb la qual son representades, posant l’accent en la protagonista del blog, Ofèlia i analitzant les escenes més famoses en les que aquesta apareix.

Un tema a discutir també, serà un breu estudi sobre el simbolisme de les flors dins l’obra de Hamlet. Les flors, utilitzades freqüentment a les obres de William Shakespeare per simbolitzar idees, obtenen a l’obra de Hamlet un fort protagonisme dins d’una de les escenes en particular, on es representat el personatge de Ofelia. L'escena en qüestió es aquella en la que Ofelia comença a repartir flors a la cort dins el seu estat d'aparent bogeria, després de la mort del seu pare. No sols en ajuda a entendre al seu personatge si no també a entendre les causes del seu profund patiment.

Per finalitzar, reflexionarem sobre la mort del personatge d’Ofèlia. És a dir, analitzarem si coincideixen les característiques de la mort d’aquest personatge tant en el llibre Hamlet com en diferents versions d’aquesta obra en format cinematogràfic discutint les semblances i les diferències. Per altra banda, examinarem la mort d’Ofèlia i si aquesta mort va ser accidentada o provocada pel mateix personatge, relacionant-la amb morts que varen ser probablement influències per a Shakespeare, com pot ser el cas de Jane Shaxspere o el de Katherine Hamlet.

Per analitzar tots aquests estudis anomenats anteriorment utilitzarem una sèrie de pel·lícules que ens ajudaran a desenvolupar tots aquests temes. Començarem per la versió de Laurence Oliver, estrenada l’any 1948 de 147 minuts de duració i molts premis, així com quatre Oscars, incloent millor pel·lícula i actor (Lauren Olivier) i set nominacions. Al festival de Venècia guanyà el Lleó d’Or a la millor pel·lícula, actriu (Jean Simmons) i fotografia. I finalment el premi BAFTA a millor pel·lícula.

El següent film en que treballarem és el de Franco Zeffirelli amb Mel Gibson com a personatge de Hamlet i Helena Bonham Carter com a Ofelia, estrenada l’any 1990 de 130 minuts. La tercera es va estrenar l’any 1996 pel director i actor protagonista Kenneth Branagh, l’actriu que representà Ofelia va ser Kate Winslet. La seguüent adaptació que analitzarem és la de Michael Almereyda,
El darrer film que examinarem va ser produïda l’any 2009 per la BBC, ón Ethan Hawke fa de Hamlet i Julia Stiles d’Ofèlia.